LES BOGERIES D’UN GLOBER és un blog escrit per tal de relatar les meves experiències i sensacions en aquest any 2017 que tot just comença. Per què escric un blog? Doncs no en tinc ni idea; mai n’he escrit cap per que sempre he pensat que no li interessaria a ningú, però davant els reptes majúsculs que m’he plantejat aquesta temporada, alguns amics m’han empès a fer-ho, i he decidit fer-los cas. No sé molt bé com funciona això, però espero que aquest blog esdevingui una mena de fòrum de debat, on els més experimentats em doneu consells i els que em vulgueu preguntar qualsevol cosa, us sentiu lliures de fer-ho.
En una època de restriccions com la que estem vivint a nivell polític i social (salutacions a l’ “amic Donald Trump”) us prego que cadascú faci servir l’idioma que prefereixi en les entrades: català, castellà i fins i tot, anglès (que em servirà per practicar).
Un cop introduït, us passo a relatar el que m’he plantejat fer aquest any: a part de la Brevet dels bons amics de Sprint Bike i de la marxa TransMaresme al mes de febrer-març, la marató de curses començarà amb la imprescindible ULTRABIKE de BestTrail, al Montseny, de 220 kms i uns 6500 de desnivell, el 15 de Maig. La setmana següent m’estrenaré en una cursa de carretera, la MUSSARA, però en principi me la prendré com un entrenament rodador, per gaudir-la. I el dia 11 de juny, arriba el primer repte realment complicat: la POWERADE BARCELONA-DONOSTI: 720 km i 10.000 metres de desnivell positiu que em treuen el son; dos dies seguits pedalant sense dormir fins arribar a Donosti…uffff. Sort que en SERGI VH ha decidit compartir bogeria amb mi, la qual cosa augmenta molt les poques probabilitats d’acabar. Cap a principis de juny, repetiré Pedals de Foc, ja que l’any passat, amb l’ajut inestimable del meu amic Daniel Galiano (KLEIN) la vaig aconseguir acabar malgrat la meteo, però vull fer-la en millor temps. I al setembre, vull intentar fer la MADRID-LISBOA; aquest la vaig realitzar en equip de dos amb el meu cosí-germà (més germà que cosí) MARC. I ara la vull intentar fer sol.
Una total bogeria, però els reptes estan sobre la taula.
Anims crack! Tot i que crec que no els necessites ja que segur que aconseguiràs tots aquests reptes que t’has posat. Seguiré amb desig cada entrada que facis al blog.
Bons entrenos!
Gràcies, Xavi! Espero que ens anem veient sovint…