The injury is over. During the process, I was feeling a bit anxious because I couldn’t ride my bike, even if I wanted to –and that made me change my training plans a bit–, but finally everything is over and I’m going to pull out all the stops.
On Friday 17/03 I met two friends at Sant Andreu Arenal train station to go to Monistrol de Montserrat and, from there, ride our mountain bikes to Balaguer, and finish the last two stages of the San Sebastià- Barcelona, which were expected to be really hard.
If someone wants to read the chronicle of the route, here’s the link: http://foro.btteros.com/viewtopic.php?f=7&t=5817.
Long hours on the bike (22) and many kilometres (310) later, the feelings were quite good: the average speed while moving was 16.5 km/h, but the total speed was slower than the 14.2 required by the Powerade, due to the two long stops we had made, which aren’ t planned in the race. I felt my legs so well that I was even able to force the rhythm in the last kilometres along the river, since I knew that my mind wouldn’t fail.
I think I should improve my diet, and try some salt and magnesium pills, as everyone speaks very well of them.
All in all, it turned out to be a very useful test, which I hope will make me gain experience regarding the great challenge of the season!
Comencem les tirades llargues
S’ha acabat la lesió. Han estat un dies un pèl angoixants, perque volia sortir i gairebé no podia, i això ha fet que els meus plans d’entrenament canviéssin una mica; però al final, tot ha acabat i ara posarem tota la carn a la graella. Per començar, divendres 17/03 ens vem ajuntar tres amics a l’estació de tren de Sant Andreu Arenal per anar cap a Monistrol de Montserrat, i des d’allà, desplaçar-nos en bici de muntanya fins a Balaguer, per acabar fent les dues darreres etapes de la Sant Sebastià- Barcelona, que es preveien molt dures. Si algú vol llegir la crònica de la sortida, us deixo l’enllaç: http://foro.btteros.com/viewtopic.php?f=7&t=5817.
Moltes hores sobre la bici (22) i molts kilòmetres després (310), les sensacions són prou bones: la mitjana en moviment va ser de 16.5 Km/h i la total no va arribar als 14.2 exigits a la Powerade per culpa de les dues parades llargues que vem fer, cosa que no passarà a la cursa. Les cames van aguantar molt bé, i fins i tot vaig poder apretar en els darrers kilòmetres de riu; el cap ja sabia que no em fallaria. Penso que he de millorar l’alimentació, i provar les pastilles de sals i magnesi, ja que tot el món en parla meravelles. Va ser una prova molt profitosa, de la que espero extreure’n experiència per al gran repte de la temporada!
Primer contratemps
Com era d’esperar, arriben els primers contratemps de la temporada; ja esperava que no tot seria un camí de roses…Dissabte 11 varem fer un assaig general pel recorregut de la Brevet 200 de Sprint Bike amb en SergiVH, i les sensacions van ser magnífiques: 170 kms. amb 3000 de desnivell positiu, a una mitja de quasi 23 km/h. Tot anava perfecte fins a dos kilòmetres de coronar Vacarisses, l’últim portet abans de Martorell, on vaig començar a notar un dolor intens al genoll dret (el menys dolent dels dos): clarament, una tendinitis del rotul·lià. Vaig aconseguir arribar mes o menys bé al cotxe i vaig decidir descansar diumenge. Avui, dimecres 15, tornava a agafar la bici per provar, i ràpidament han tornat els problemes, per la qual cosa he tornat cap a casa. Ara toca descansar aquest cap de setmana i resar per poder participar a la Brevet el dia 25.
Segona setmana
De moment, les sensacions segueixen sent bones. Dissabte sortida amb l’amic Manu fins a Collsuspina en BTT (130 km. 2700 desnivell) on em vaig sentir molt fort. Diumenge sortida express , també en BTT, per la Serralada; tot i que notava a les cames la ruta d’ahir , no anava tant malament com creia. He de seguir progressant, ja que l’objectiu és augmentar el ritme de cara a les llargues. Com que ens han suspès Transmaresme, el planning ha canviat una mica, i ara la idea es dedicar dues setmanes a preparar la Brevet dels companys de Sprint Bike del dia 25, amb la bici de carretera. Voldria fer-la en unes 10 h., però com que no la conec, no vull pressionar-me. A veure si dissabte la puc anar a conèixer…
¡Hola amics!
LES BOGERIES D’UN GLOBER és un blog escrit per tal de relatar les meves experiències i sensacions en aquest any 2017 que tot just comença. Per què escric un blog? Doncs no en tinc ni idea; mai n’he escrit cap per que sempre he pensat que no li interessaria a ningú, però davant els reptes majúsculs que m’he plantejat aquesta temporada, alguns amics m’han empès a fer-ho, i he decidit fer-los cas. No sé molt bé com funciona això, però espero que aquest blog esdevingui una mena de fòrum de debat, on els més experimentats em doneu consells i els que em vulgueu preguntar qualsevol cosa, us sentiu lliures de fer-ho.
En una època de restriccions com la que estem vivint a nivell polític i social (salutacions a l’ “amic Donald Trump”) us prego que cadascú faci servir l’idioma que prefereixi en les entrades: català, castellà i fins i tot, anglès (que em servirà per practicar).
Un cop introduït, us passo a relatar el que m’he plantejat fer aquest any: a part de la Brevet dels bons amics de Sprint Bike i de la marxa TransMaresme al mes de febrer-març, la marató de curses començarà amb la imprescindible ULTRABIKE de BestTrail, al Montseny, de 220 kms i uns 6500 de desnivell, el 15 de Maig. La setmana següent m’estrenaré en una cursa de carretera, la MUSSARA, però en principi me la prendré com un entrenament rodador, per gaudir-la. I el dia 11 de juny, arriba el primer repte realment complicat: la POWERADE BARCELONA-DONOSTI: 720 km i 10.000 metres de desnivell positiu que em treuen el son; dos dies seguits pedalant sense dormir fins arribar a Donosti…uffff. Sort que en SERGI VH ha decidit compartir bogeria amb mi, la qual cosa augmenta molt les poques probabilitats d’acabar. Cap a principis de juny, repetiré Pedals de Foc, ja que l’any passat, amb l’ajut inestimable del meu amic Daniel Galiano (KLEIN) la vaig aconseguir acabar malgrat la meteo, però vull fer-la en millor temps. I al setembre, vull intentar fer la MADRID-LISBOA; aquest la vaig realitzar en equip de dos amb el meu cosí-germà (més germà que cosí) MARC. I ara la vull intentar fer sol.
Una total bogeria, però els reptes estan sobre la taula.