Com era d’esperar, arriben els primers contratemps de la temporada; ja esperava que no tot seria un camí de roses…Dissabte 11 varem fer un assaig general pel recorregut de la Brevet 200 de Sprint Bike amb en SergiVH, i les sensacions van ser magnífiques: 170 kms. amb 3000 de desnivell positiu, a una mitja de quasi 23 km/h. Tot anava perfecte fins a dos kilòmetres de coronar Vacarisses, l’últim portet abans de Martorell, on vaig començar a notar un dolor intens al genoll dret (el menys dolent dels dos): clarament, una tendinitis del rotul·lià. Vaig aconseguir arribar mes o menys bé al cotxe i vaig decidir descansar diumenge. Avui, dimecres 15, tornava a agafar la bici per provar, i ràpidament han tornat els problemes, per la qual cosa he tornat cap a casa. Ara toca descansar aquest cap de setmana i resar per poder participar a la Brevet el dia 25.
Segona setmana
De moment, les sensacions segueixen sent bones. Dissabte sortida amb l’amic Manu fins a Collsuspina en BTT (130 km. 2700 desnivell) on em vaig sentir molt fort. Diumenge sortida express , també en BTT, per la Serralada; tot i que notava a les cames la ruta d’ahir , no anava tant malament com creia. He de seguir progressant, ja que l’objectiu és augmentar el ritme de cara a les llargues. Com que ens han suspès Transmaresme, el planning ha canviat una mica, i ara la idea es dedicar dues setmanes a preparar la Brevet dels companys de Sprint Bike del dia 25, amb la bici de carretera. Voldria fer-la en unes 10 h., però com que no la conec, no vull pressionar-me. A veure si dissabte la puc anar a conèixer…
¡Hola amics!
LES BOGERIES D’UN GLOBER és un blog escrit per tal de relatar les meves experiències i sensacions en aquest any 2017 que tot just comença. Per què escric un blog? Doncs no en tinc ni idea; mai n’he escrit cap per que sempre he pensat que no li interessaria a ningú, però davant els reptes majúsculs que m’he plantejat aquesta temporada, alguns amics m’han empès a fer-ho, i he decidit fer-los cas. No sé molt bé com funciona això, però espero que aquest blog esdevingui una mena de fòrum de debat, on els més experimentats em doneu consells i els que em vulgueu preguntar qualsevol cosa, us sentiu lliures de fer-ho.
En una època de restriccions com la que estem vivint a nivell polític i social (salutacions a l’ “amic Donald Trump”) us prego que cadascú faci servir l’idioma que prefereixi en les entrades: català, castellà i fins i tot, anglès (que em servirà per practicar).
Un cop introduït, us passo a relatar el que m’he plantejat fer aquest any: a part de la Brevet dels bons amics de Sprint Bike i de la marxa TransMaresme al mes de febrer-març, la marató de curses començarà amb la imprescindible ULTRABIKE de BestTrail, al Montseny, de 220 kms i uns 6500 de desnivell, el 15 de Maig. La setmana següent m’estrenaré en una cursa de carretera, la MUSSARA, però en principi me la prendré com un entrenament rodador, per gaudir-la. I el dia 11 de juny, arriba el primer repte realment complicat: la POWERADE BARCELONA-DONOSTI: 720 km i 10.000 metres de desnivell positiu que em treuen el son; dos dies seguits pedalant sense dormir fins arribar a Donosti…uffff. Sort que en SERGI VH ha decidit compartir bogeria amb mi, la qual cosa augmenta molt les poques probabilitats d’acabar. Cap a principis de juny, repetiré Pedals de Foc, ja que l’any passat, amb l’ajut inestimable del meu amic Daniel Galiano (KLEIN) la vaig aconseguir acabar malgrat la meteo, però vull fer-la en millor temps. I al setembre, vull intentar fer la MADRID-LISBOA; aquest la vaig realitzar en equip de dos amb el meu cosí-germà (més germà que cosí) MARC. I ara la vull intentar fer sol.
Una total bogeria, però els reptes estan sobre la taula.